Quines son les línies vermelles?

Avui, dimecres 17 de desembre, el Consell de Govern – en funcions – de la UAB ha fet pública la resolució dels expedients disciplinaris que es varen iniciar a finals del curs passat.

Després d’aquesta confirmació, el rector en funcions Lluís Ferrer ha fet les següents declaracions:

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, ha assegurat que hi ha “unes línies vermelles” que no es poden passar i que perquè “la violència surti del campus calia acabar amb alguna sanció”. Agències.

Es per això que des del Comitè Contra Bolonya volem exposar que aquestes linies existeixen i varen ser superades amb:

  • L’entrada dels Mossos d’esquadra a la Facultat de lletres el passat 4 de març

  • L’obertura d’expedients disciplinaris a 31 estudiants

  • La imputació penal de 15 estudiants per uns fets que no varen passar

  • L’amenaça i la repressió que molts membres d’assemblees i altres col·lectius estan vivint avui en dia a la UAB

  • Les irregularitats a les juntes de Facultat que és varen viure al llarg dels cursos 2007/08 i 2008/09

És per això que el Comitè Contra Bolonya exigeix:

  1. Un posicionament clar i contundent de la futura rectora de la UAB, la Dtra. Anna Ripoll, de la Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, i del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huget.

  2. La dimissió i retirada immediata del càrrec de Lluís Ferrer, rector en funcions, de Rafael Grassa, Secretari General de la UAB, de Joan Carbonell, vicerector d’Estudiants, Dolors Riba Lloret, vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i de Elena Estadella, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Comitè Contra Bolonya

Bellatera, 17 de desembre

Anuncis

6 Responses to “Quines son les línies vermelles?”


  1. 1 Yan Liu Desembre 18, 2008 a les 11:04 am

    Ya puestos pedid la dimisión de toda la plantilla de catedráticos y poneros vosotros a dar talleres y seminarios a tutiplén, como estas últimas semanas.

    Por pedir, que no quede, ¿no?

  2. 3 Matizador Desembre 18, 2008 a les 11:20 am

    Todo lo anterior nos debe prevenir sobre dos prejuicios frecuentes, a saber: 1) la celebración de asambleas no es en sí misma una garantía de cambio social o de democracia, ya que puede ser un mecanismo perfectamente reproductor de desigualdades y opresiones sociales; 2) las diferencias entre tipos de asambleas, organizaciones en las que se inscriben, frecuencia y forma de desarrollo de las reuniones, etc. son importantes y, en lugar de pasarlas por alto, sería acertado percibir lo que aporta cada una y en qué están limitadas. Lo que quiero decir, por tanto, es que no es suficientemente clarificador el que un colectivo se identifique como “asambleario” porque tantas virtudes pueden comportar los diferentes modelos de asamblea de otros colectivos no definidos con ese rótulo, como defectos pueden arrastrar los primeros con algunas o muchas de sus prácticas internas a las asambleas o impregnando el resto de su vida social.
    http://www.nodo50.org/ekintza/article.php3?id_article=73

  3. 4 Spyro_the Desembre 18, 2008 a les 3:37 pm

    a todo eso que decis que es “traspasar la linia” añadiria (cosecha propia, espero que os gusten):

    – imponer por minoría ocupaciones en ciertas facultades

    – impedir a los alumnos que no querían seguir las ocupaciones recibir las clases.

    – hacer vinculantes decisiones no vinculantes.

    y alguno mas me dejo, pero por ahora con esto sobra

  4. 5 joan Desembre 18, 2008 a les 8:52 pm

    Bona nit,

    He assistit a les assemblees que han estat organitzades a la facultat de ciències durant aquest últim mes. He observat que els organitzadors de les assemblees de ciències tenen un gran orgull de considerar-se democràtics i democratitzadors.
    Crec que la paraula “democràcia”, que tan es cita per aquest mini-moviment estudiantil per a la retirada dels expedients, significa més que simplement “tots podem votar”. Per exemple, per que la democràcia funcioni, aquesta té que anar acompanyada d’una madurès social on les majories es preocupin per les minories. Reitero: democràcia no igual votar, i no totes les votacions són legítimes en democràcia. Per exemple, no es podria convocar unes votacions per decidir si es vol matar un individu.
    En les assembles que jo he assistit sempre s’ha acabat votant. En les votacions s’ha votat sobre les ocupacions i sobre l’aturada de classes. Aquestes votacions sempre s’han efectuat amb uns 200 assistents, a la facultat de ciències som uns 4.000 estudiants. Aquestes decisions afecten i xoquen de front contra els drets d’altres estudiant, per tant: seran votacions, però no democràtiques. Vota sobre els drets d’altres persones SI QUE ÉS CREURAR UNA LÍNIA VERMELLA.

    Joan.

    P.D.: estic dacord amb “Spyro_the”.


  1. 1 Llibres i pistoles: un desallotjament “democràtic” « Especial Bolonya Tot sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior Retroenllaç en Març 23, 2009 a les 12:32 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




RSS Fil de RSS desconegut

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

%d bloggers like this: