Resposta al debat al parlament de catalunya del passat dia 17 de desembre.
Des del moviment estudiantil, organitzat en assemblees, i arran de les declaracions en el ple del Parlament del passat dia 17 de desembre, declarem que:
1. Estem en total desacord amb les propostes d’entrada dels mossos d’esquadra a la universitat per tal de reprimir el moviment estudiantil. Caldria plantejar-se què entenem per violència i qui l’aplica. La repressió no és un sistema de mediació per resoldre conflictes.
2. El Sr. Castellà, en representació del grup a l’oposició CiU, menteix quan diu que el moviment estudiantil és una minoria de 200 persones. Les ocupacions s’han promogut des del Comitè Contra Bolonya, membres del qual ocupen prop del 90% dels espais de representació de l’estudiantat en els òrgans de govern de les facultats i de la UAB.
○ El Comitè Contra Bolonya esta format pel conjunt d’assemblees de facultats, les quals són els màxims òrgans de participació dels estudiants. També forma part del Comitè Contra Bolonya el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el sindicat majoritari d’estudiants al nostre país.
○ També instem al Sr. Castellà a plantejar-se la capacitat d’aquestes persones, sense fer ús de la força i la violència, de poder impedir a 10.000 persones anar a classe.
3. El Sr. Castellà, en representació del grup a l’oposició CiU, menteix quan diu que el conjunt d’estudiants mobilitzats són un grup d'”antisistemes”. Les reivindicacions del moviment estudiantil tenen com a objectiu que les polítiques neoliberals promogudes en el sí de l’OMC, articulades a través de l’Acord General de Comerç de Serveis, no destrueixin l’estat del benestar. Estat que des de la democràcia parlamentària tots els partits polítics teòricament defensen. Exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s’aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.
4. El Sr. Castellà, en representació del grup a l’oposició CiU, menteix quan diu que el dijous passat, dia 12 de desembre, va haver-hi violència física entre estudiants. Exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s’aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.
5. El Sr. Castellà, en representació del grup a l’oposició CiU, menteix quan diu que la situació actual de la docència a la UAB suposa un retorn a l’època franquista, en relació a la mancança de drets. Recordem que el funcionament dels piquets informatius a les diverses facultats ocupades ha facilitat i no ha impedit la docència en altres espais que no fossin les aules ordinàries que romanien ocupades. Un cop més, exigim que abans de fer afirmacions categòriques i criminalitzadores del moviment estudiantil s’aportin les proves que ho corroborin, ja que la seva absència implica falsos testimonis.
6. Ens sembla inacceptable que els càrrecs públics no estiguin mínimament informats sobre les problemàtiques que els toca gestionar. En concret ens sembla inadmissible que el conseller d’Universitats, Sr. Huguet, declari a aquestes alçades que les reivindicacions de les protestes estudiantils no estan relacionades amb el Procés de Bolonya. Des del moviment estudiantil exigim que els nostres representants públics s’informin adequadament per tal de tenir una visió completa que permeti abordar la qüestió amb garanties d’assolir resultats òptims.
7. Considerem una falta greu de manca d’anàlisi la intervenció feta pel conseller Huguet fent referència a un diàleg centrat en una praxis per tal de «no tirar enrere decisions democràtiques presses al Parlament». Recordem que una moratòria no seria més que la garantia necessària perquè el procés de diàleg fos efectiu, per tal de decidir, mitjançant una democràcia realment participativa, l’aplicació d’unes directives establertes des d’òrgans de poder, sense informació i sense consulta a la societat. És a dir, el diàleg sense moratòria no és diàleg: és política de fets consumats i a l’esquena de la societat.
També volem remarcar que és impropi d’un càrrec públic, la manca d’anàlisi que suposa la perspectiva de voler solucionar les externalitzacions de les problemàtiques i no les seves causes, tal i com manifesta el Sr. Castellà i el conseller Huguet.
8. Entenem que els mitjans de comunicació són un canal de difusió d’informació. En cap cas considerem legítima la crida feta pel conseller Huguet a transmetre una visió parcial i partidista. Davant d’un conflicte obert caracteritzat per la manca d’informació i d’implicació ens sembla especialment greu que des del Parlament es faci una crida a la manipulació de la informació per part dels mitjans de comunicació. La manca d’informació a un any de l’aplicació de l’EEES és un fracàs manifest de la Conselleria, o bé és producte d’una voluntat d’obscurantisme, d’ocultar al conjunt de la ciutadania el que amaga Bolonya?
9. Tampoc ens sembla acceptable la manca de crítica per part dels poders públics de les decisions dins de l’autonomia dels òrgans de govern de la universitat per solucionar conflictes que transcendeixen l’àmbit estrictament universitari. La secundació de les decisions de “l’autonomia universitària” sense cap tipus d’anàlisi s’apropa més al model franquista que no pas les mobilitzacions estudiantils. I és que, de fet, franquista és el reglament que s’ha aplicat a 31 estudiants a la UAB per protestar en contra del procés de Bolonya, el mateix que s’usa per expulsar a 6 estudiants. Tot plegat amb el beneplàcit d’un partit suposadament d’esquerres i republicà que fou perseguit, oprimit i represaliat pel règim que va legislar aquest reglament sancionador.
10. Valorem que les possibilitats plantejades pel conseller Huguet entorn a les alternatives a l’EEES responen a una elevada manca de visió i d’anàlisi de la situació actual així com un profund desconeixement de les reivindicacions dels estudiants mobilitzats i de les universitats de les quals és responsable. El moviment estudiantil porta molts anys mantenint una visió crítica en relació al model d’ensenyament superior. El moviment estudiantil d’avui és hereu de les protestes contra la LOU i la LUC per un ensenyament públic de qualitat, popular i en català. La LOMLOU i la LUC (EEES a l’Estat espanyol) segueixen sense solucionar i fins i tot empitjoren els dèficits històrics del sistema universitari en termes d’equitat social, qualitat docent i investigadora al servei del conjunt de la societat. Exigim que el conseller d’universitats, el Sr. Huguet, no divulgui fal·làcies basades en simplificacions del que és una qüestió complexa per tal de promoure l’immobilisme institucional envers als problemes de la universitat. No tolerem la demagògia de comparar la paralització de l’aplicació de l’EEES amb l’autarquia franquista.
11. Denunciem la criminalització oberta i sense treva que estem rebent els estudiants mobilitzats arreu del Principat i especialment a la UAB des del març passat. Com el mateix senyor Huguet, reconeix, l’únic rector que s’ha assegut a negociar ha estat el de l’única universitat que ha aturat docència. Malauradament l’Equip de Govern de la UAB fins ara només havia volgut dialogar amb els estudiants una vegada oberta l’amenaça d’expulsió contra 31 estudiants sense atendre absolutament cap de les reivindicacions estudiantils reclamades des de la vaga del 6 de Març. És lamentable que les assemblees d’estudiants hagin de perdre docència per informar als seus companys del seu futur, és lamentable que hagi estat imprescindible prendre aquesta mesura per ser reconeguts com a interlocutors tot i ser majoria als òrgans de govern, i que aquesta veu estigui reclamant un dret democràtic bàsic i per a tothom, tot i tenir una postura pròpia (derogació de la LOU, derogació de la LUC). El Comitè contra Bolonya s’ha assegut a una taula de negociacions amb el seu rector en un intent d’obrir un diàleg, mentre que la resta de rectors no escolten cap de les inquietuds i preocupacions de les seves estudiants. Es tracta de reivindicar un diàleg públic i si amb ocupacions autoritzades no s’aconsegueix, està clar que la única via que ho possibilita és la paralització de l’activitat acadèmica.
12. Instem a tot el Parlament a reflexionar en relació a la incoherència del paral·lelisme plantejat pel Sr. Castellà, membre del partit a l’oposició CiU, en la qual s’assimilava l’ocupació amb paralització de classes amb una minoria descontenta que ocupés un hospital bloquejant tot el seu funcionament. En primer lloc, volem recordar que ja han existit paralitzacions a hospitals com a forma de protesta, assegurant els serveis mínims i no posant en perill el seu objecte de treball. D’igual forma nosaltres tampoc posem en perill el coneixement i la comprensió, ans al contrari, hem hagut de crear un espai de coneixement i comprensió sobre el futur de l’ensenyament públic universitari i de secundària, de les lluites actuals dels treballadors de TMB, de Nissan, de Telefònica, i de les conseqüències de la crisi sobre el conjunt de la ciutadania. Hem creat un espai per a la formació política, per a l’aprenentatge de l’autogestió i de l’esperit crític, competències, d’altra banda, contemplades als mateixos plans d’estudi que ens volen imposar i orientats, enlloc de cap a la competitivitat, a la cooperació, la solidaritat i el suport mutu.
Per tots aquests motius ens reafirmem en les nostres conviccions i reivindicacions i demanem un acte públic de disculpa al conjunt dels estudiants de les universitats catalanes. També volem recordar al Senyor Conseller i al conjunt de parlamentaris que la seva feina és servir a la societat, i que davant d’una societat mobilitzada en denúncia d’una problemàtica, han de donar una resposta i no ometre la realitat que s’està vivint.
Contra Bolonya Ocupem les Aules a la UAB 